Taques a la pell
Anàlisi dels diferents tipus de taques, identificació i tractament en cas necessari.
Vitílic
El vitiligen o vitiligen és una malaltia de la pell de caràcter autoimmune, en què els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) són destruïts pel sistema immunològic, deixant així de produir melanina i, per tant, donant lloc a zones de la pell amb pèrdua de pigment.
No se’n coneix la causa però se sap que les taques blanques s’originen perquè es destrueixen les cèl·lules que donen color a la pell (els melanòcits).
Es tracta d’una reacció inflamatòria inadequada del propi cos contra les seves cèl·lules: per aquesta raó se la considera una malaltia autoimmune.
Pot aparèixer a qualsevol edat i un cop es diagnostica cal descartar associacions amb altres malalties autoimmunes (per exemple: singlot/hiper tiroïdisme).
Hi ha diferents opcions de tractaments que s’han de valorar individualment per a cada pacient.
Berrugues
Són proliferacions (creixements) epitelials benignes que poden apareixen a la pell i mucoses.
Hi ha molts tipus de berrugues. Totes les lesions de pell que siguin sobreelevades i que no siguin malignes són susceptibles de dir-se berugues. Com a exemple tenim les berrugues seborreiques (veure definició de queratosis seborreiques), els acrocordons o fibromes tous, etc.
Les berrugues víriques és un subgrup de berrugues, contagioses, produïdes pel virus de papil·loma humà.
Aquestes poden apreciar més sovint en mans i peus o en genitals (en aquests casos es poden considerar de transimissió sexual).
El tractament sol ser combinació de productes específics i crioteràpia local (destrucció de les berrugues mitjançant fred).
Urticària
Malaltia de la pell en què aprecien ronques sobreelevades vermelloses, edematoses: característicament denominades habons.
Aquests habons piquen i solen desaparèixer en unes hores, apareixent-ne d’altres en altres localitzacions.
Les causes de la urticària són variades: reaccions al·lèrgiques a medicacions, aliments i en molts altres casos no s’arriba a determinar quin és l’agent causant.
Solen tractar-se amb antihistamínics.
Rosàcia
Malaltia de la pell en què els pacients que la pateixen experimenten rubor facial davant de petits estímuls (com canvis de temperatura) i que progressivament aquest envermelliment es transforma en vasos sanguinis visibles (cuperosi) sobretot en galtes, front o nas.
En formes més evolucionades poden apreciar a les zones vermelles petits grans (pàpules inflamatòries).
La rosàcia sol aparèixer a mitjana edat i cursa amb brots (lesions autolimitades però recurrents) per la qual cosa se la considera una dermatosi facial crònica. Sol diagnosticar-se clínicament i hi ha diversos tractaments tòpics per frenar la seva progressió, millorar els brots d’envermelliment i tractar la inflamació si apareix.
Rash
Descriu una erupció cutània extensa i vermella. Sol associar-se a reaccions al·lèrgiques a medicaments, a virus (especialment en nens), però hi ha moltes altres causes.
Es recomana, si apareix un rash, acudir al dermatòleg per estudiar-ne l’origen i el tractament específic.
Queratosi Seborreica
Lesió benigna en forma de berruga ben delimitada, d’aspecte cerós i rugosa al tacte. Pot ser de color pell (groc pàl·lid) o contenir pigment (marrons, fins i tot negres) i ser planes o sobre elevades.
No se sap la causa de la seva aparició, hi ha predisposició genètica en certes persones. Són benignes i no contagioses, però és important acudir al dermatòleg perquè les diagnostiqui ja que poden tenir pigment i confondre’s amb altres lesions de pell.
Es poden eliminar si produeixen molèsties perquè s’irriten, si sagnen pel fet que la roba es frega contra elles o simplement per motius estètics. L’eliminació sol ser simple i hi ha diversos mètodes: la congelació amb nitrogen líquid (crioteràpia), raspat o curetratge (amb un instrument especial), cremada amb corrent elèctric (electrocauterització) o vaporitzant la lesió amb un làser (ablació).
Queratosi actíniques
Són lesions produïdes per lexposició solar crònica (actínica = sol). Com que el dany solar es va acumulant, un curt període dexposició solar se suma a la quantitat total de sol rebuda. Apareixen a zones com la regió facial, braços i cuir cabellut.
Es consideren la forma més incipient càncer de pell, s’anomenen precàncer perquè poden ser el primer pas d’un carcinoma de cèl·lules escamoses, per això és important tractar-les i eliminar-les.
Es manifesten com a zones de tacte rugós. A l’inici són tan petites que se solen reconèixer més pel tacte que per la vista. La sensació és similar a passar el dit per un paper de vidre (rasposes). Posteriorment poden créixer i observar-se com a lesions vermelles amb escates.
Solen aparèixer en persones de mitjana edat o gent gran depenent de la quantitat de sol que s’ha rebut i del tipus de pell. Hi ha molts tractaments i als pacients se’ls fa seguiment per controlar la resposta als tractaments.
Cremades
Una cremada és una pèrdua de substància de la pell, pot ser deguda a diverses causes: generalment per calor, però també n’hi ha per fred (com la que apareix després d’un tractament de crioteràpia), per agressions sobre la pell: productes químics (per exemple per lleixiu o altres abrasius), per la radiació ultraviolada (cremades solars) o per rascades molt fortes (cremades per fricció).
Depenent de la profunditat de la destrucció es poden classificar en cremades de grau 1,2, o 3, sent el tractament diferent en cadascuna.
Queloide
Cicatriu hipertròfica (de grans dimensions) que s’estén més enllà de la cicatriu original.
Es considera una forma averrant de cicatrització, en què la pell en curar-se de qualsevol ferida produeix un excés de col·lagen (fibres de sustentació de la pell) depassant la pròpia cicatriu.
Es desconeix exactament què és el que produeix la formació de les cicatrius hipertròfiques i queloides.
No hi ha un tractament del tot beneficiós però es poden emprar diverses opcions com pegats, corticoides, infiltracions o crioteràpia.
